Ajuntament de la Història del Municipi
Una trajectòria de més de 850 anys
Orígens Medievals
La Morera de Montsant té els seus orígens al segle XII, quan el lloc estava poblat per uns masos fortificats anomenats "Les Moreres" per les nombroses moreres de la zona. El municipi es va formar com a nucli urbà quan Albert de Castellvell va cedir el seu senyoriu per repoblar el lloc l'any 1170.
Al segle XIII es va constituir el municipi, i durant aquest període es va construir l'església parroquial de Santa Maria de la Morera, que es convertiria en un dels elements més característics del poble. El temple era testimoni dels esdeveniments històrics de la zona.
Durant la Guerra del Frances (1810), les tropes napoleòniques van cremar l'església parroquial i van destruir els arxius municipals, marcant un punt crític en la història del poble. Malgrat les adversitats, el municipi va saber reconstruir-se i ha mantingut la seva identitat.
Timeline Històric
Albert de Castellvell cedeix el seu senyoriu per a la repoblació del lloc
La reina Sança traspassa el senyoriu a Ramon d'Obac i després al monestir de Bonrepòs
Construcció de l'església parroquial de Santa Maria i constitució del municipi
Destrucció de l'església parroquial i arxius municipals per les tropes napoleòniques
Declaració del Centre Històric com a Bé Cultural d'Interès Nacional
La Cartoixa de Scala Dei
El monestir cartoixà del segle XIII, un tresor arquitectònic
Un Monestir Històric
La Cartoixa de Scala Dei, també coneguda com la Cartoixa del Montsant, és un conjunt arquitectònic excepcional situat a la vora del riu Siurana. Fundat al segle XIII, és una de les joies arquitectòniques de la comarca del Priorat.
L'any 1997 va ser declarada Bé d'Interès Nacional, reconeixent el seu extraordinari valor històric i arquitectònic. El monestir conserva l'estructura original cartoixana amb les seves cel·les, esglésies i espais de recopilació espiritual.
El complex inclou l'església principal, la Sala Capitular, el Claustre i les cel·les dels monjos. L'arquitectura combina elements de l'estil cistercenc amb les particularitats pròpies de la Cartoixa, creant un conjunt harmoniós i serè.
Parc Natural de la Serra de Montsant
Un entorn protegit d'extraordinari valor ecològic i paisatgístic
La Serra de Montsant constitueix una serra que es troba dividida administrativament entre les comarques del Priorat, el Baix Camp i la Conca de Barberà. El Parc Natural de la Serra de Montsant té una superfície de 3.232 hectàrees i va ser declarat Parc Natural l'any 2002.
El parc es caracteritza per una abrupta orografia de riscos, barrancs i desfiladeres, formant un paisatge únic caracteritzat per la mà de l'activitat humana i la riquesa natural. El seu punt més alt és el Montsant (1.163 metres d'altitud).
Informació del Parc
Seu administrativa: Plaça de la Bassa, 1 - 43361 La Morera de Montsant
Telèfon: 977 82 73 10
Email: email
Punts d'Interès
Roc Sant Quirze, Sant Bartomeu, Fonts de la Teixeta, Cova dels Bous i nombrosos senders de gran recorregut.
Medi Natural
Geologia, clima, vegetació i fauna del nostre entorn
Clima
Clima mediterrani continental amb temperatures suaus. Els estius són secs i càlids, mentre que els hiverns són freds amb possibilitats de neu a les parts més altes del Montsant.
- Temperatura mitjana anual: 12-14°C
- Precipitacions: 500-700 mm/any
- Serrana i tramuntana altes
Geologia
El terreny està compost principalment per roques granítiques de l'era primària i sediments calcaris. El paisatge es caracteritza per les "llicorelles", roques de pissarra que donen caràcter al Priorat.
- Granits paleozoics
- Llicorelles de quarsita
- Limestone iargiles
- Barrancs i barrancades
Vegetació
Mediterrània de muntanya amb alzinars, sureres, pinedes de pi blanc i una rica varietat d'arbustos típics del Mediterrani. A les parts més altes predominen les pinedes i els boixos.
- Alzina (Quercus ilex)
- Surera (Quercus suber)
- Pi blanc (Pinus halepensis)
- Garriga i màquia mediterrània
Fauna
Rica biodiversitat amb espècies de mamífers, aus i rèptils adaptats al medi mediterrani de muntanya. Destaca la presència d'espècies protegides i endèmiques.
- Senglar i cabra de muntanya
- Àguila cuabarrada
- Gralla i mallol de roc
- Sargantana ibèrica