El relleu i la geografia del Priorat configuren un paisatge únic i excepcional on la geologia hi té un paper predominant. Els imponents cingles del Montsant o els famosos sòls de llicorella en són un bon exemple, però la geologia de la nostra terra és molt més que això. Si ens fixem en el nord de la comarca, a la zona de la Morera de Montsant i Scala Dei trobem en pocs quilòmetres una gran varietat de litologies de roca, que a grans trets les podem dividir en 3 unitats principals: sòcol Paleozoic, substrat Mesozoic i cobertora Cenozoica. Entre totes, ens ajuden escriure una història geològica sorprenent i complexa, que ens permet entendre millor el nostre passat geològic.

Sòcol Paleozoic:
Tot va començar fa més de 300 milions d’anys al Paleozoic, en un període anomenat Carbonífer. En aquella època ens trobàvem en un mar profund ubicat al marge d’un gran continent, Gondwana, on sedimentaven materials com argiles i gresos. Aquests provenien de l’erosió d’una gran serralada formada per la col·lisió de Gondwana amb un altre gran continent, Lauràssia. En les últimes etapes de la col·lisió es van plegar i metamorfitzar tots aquests materials, formant les famoses llicorelles del Priorat. Tot aquest període l’anomenem Orogènia Varisca.

Substrat Mesozoic:
A continuació, va tenir lloc una forta erosió de tots els materials paleozoics, que va donar una gran quantitat de sediments. Durant el Triàsic, aquests es van depositar en planes fluvials extenses, en forma de gresos i conglomerats amb una coloració rogenca característica, l’anomenat Bundsandstein. Més tard, degut a un enfonsament progressiu, tota la zona va quedar submergida per un mar que ocupava gran part de Catalunya. Durant aquest període van sedimentar dolomies i calcàries (Muschelkalk), que actualment formen els cingles de Siurana o dels Muntalts. A partir del Juràssic, la zona del Montsant va restar emergida fins a principis del Cenozoic.

Cobertora Cenozoica: 
Als inicis del Cenozoic i després d’un període d’erosió, la zona formava part d’una plana desèrtica on sedimentaven argilesi gresos, i localment es formaven llacs. Aquests, si eren temporals s’evaporaven i formaven nivells de guix amb sílex. En canvi, si eren permanents sedimentaven nivells de calcàries lacustres, com són les calcàries on s’assenta el poble de La Morera. Però aquesta tranquil·litat va cessar degut a la formació dels Pirineus, fet que va canviar per complet la geologia de tot Catalunya, i en especial del Montsant. Degut a la tectònica compressiva de l’Orogènia Alpina es va formar la Serralada dels Catalànids a l’actual litoral català, formada principalment per materials carbonàtics mesozoics. Al marge oest, que en aquell moment era la direcció al mar, l’Atlàntic, es van formar grans ventalls al·luvials com a resposta sedimentària a l’aixecament. En les zones distals sedimentaven argiles i gresos, però en les proximals es van dipositar grans nivells de conglomerats, formats majoritàriament per còdols calcaris, que formaran els cingles del Montsant.
Després d’aquesta etapa tant convulsa, tota la zona ha restat geològicament estable fins a l’actualitat. El domini de l’erosió ha permès deixar al descobert les roques més competents, com són els conglomerats, i per això actualment podem observar els imponents cingles de conglomerat del Montsant. 
En resum, la gran riquesa geològica de la nostra terra, juntament amb l'illa de biodiversitat que és la Serra del Montsant, en fan un lloc únic i especial, que té com a tret característic la duresa del paisatge. El seu coneixement ens ha de permetre gaudir-ne, però també respectar-la i protegir-la.