FAUNA

1.2.5. Fauna
La gran diversitat d’hàbitats del nostre territori amaga una fauna d’extrema riquesa, a vegades difícil d’observar però que es delata pels seus rastres. La situació privilegiada en què es troben els nostres pobles permet que aquesta gran diversitat animal faci d’aquesta Serra casa seva. Algunes d’aquestes espècies són més sensibles que d’altres, d’aquí la importància de no destorbar-les i de preservar el seu hàbitat per al bon desenvolupament de les seves poblacions, i fins i tot per a la mateixa supervivència de l’espècie.
Aus
Les cingleres que ens envolten són l’indret de nidificació i refugi de rapinyaires com l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), au emblemàtica de Montsant protegida degut al declivi que ha patit les darreres dècades; l’acompanyen l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó peregrí (Falco peregrinus), el gran duc (Bubo bubo) i el voltor comú (Gyps fulvus). D’altres com l’astor (Accipiter gentilis), l’aligot (Buteo buteo) i el gamarús (Strix aluco) són espècies forestals que nidifiquen al bosc. En canvi, l’Òliba (Tyto alba) necessita construccions humanes abandonades per poder fer-hi el niu, tradicionalment s’ha establert al campanar de l’església, i es retroba amb les altres sobrevolant camps de conreu i ambients oberts per a caçar les seves preses.
Pel que fa a aus no rapinyaires destaquem la merla blava (Monticola solitarius) i la merla roquera (Monticola saxatilis) i el pelaroques (Tichodroma muraria) de costums rupícoles. Les brolles i matollars són el refugi perfecte per a moixons com els tallarols (Sylvia sp.) i els capsigranys (Lanius senator). En entrar al bosc se’ns presenta una melodia entonada per mallerengues, acompanyada de l’alerta del picot garser gros (Dendrocopus major) i del gaig (Garrulus glandarius). En medis antròpics i camp obert hi trobem un gran nombre de passeriformes, acompanyats d’altres espècies ben vistoses com la puput (Upupa epops) i l’abellerol (Merops apiaster).
 
Mamífers
Els rat-penats han patit una forta davallada els últims temps, el qual ha despertat l’interès de molta gent per a la seva conservació. A Montsant hi tenim una bona representació, trobant refugi en cavitats naturals a la roca o fins i tot a les nostres golfes.
Un passeig per la serra ens brinda l’oportunitat d’observar la cabra salvatge (Capra pyrenaica ssp hispanica), vinguda dels Ports i instal·lada a Montsant des de fa uns anys. El cabirol (Capreolus capreolus) també és un nouvingut, en aquest cas de les muntanyes de Prades, i tot i ser d’hàbits generalment forestals es mou també a camp obert per alimentar-se.
La majoria de micromamífers es troben ens zones de vegetació baixa com conreus, brolles i marges de pedra seca, i en destaquem l’eriçó (Erinaceus europaeus) i la musaranya nana (Suncus etruscus), aquest últim el mamífer més petit del món. La major part de mamífers de Montsant tenen hàbits crepusculars i són principalment els seus rastres qui ens adverteixen de la seva presència. En els camins trobarem latrines de teixó (Meles meles) i excrements de mustèlids i de guineu (Vulpes vulpes). Al bosc el pas del senglar (Sus scrofa) és ben obvi, mentre que el gat fer (Felis sylvestris) és molt més discret.
 
Amfibis i rèptils
En el medi rupícola hi destaquen la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) i l’escurçó ibèric (Vipera latastei), aquest últim verinós i críptic amb l’ambient. En brolles i matollars la probabilitat d’observar rèptils augmenta, on no és estrany que se’ns creuin la serp verda (Malpolon monspessulanus) o la sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus), o que sorprenguem el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) insolant sobre una roca. El dragó (Tarentola mauritanica) prefereix les parets de casa nostra, fent una gran labor com a insecticida natural. Els punts permanents d’aigua com les basses són l’indret idoni per a les serps aquàtiques (Natrix sp) i amfibis com la granota verda (Pelophylax perezi).
Invertebrats
La gran diversitat i abundància d’artròpodes contrasta amb les seves petites dimensions, que fa que encara hi hagi un gran nombre d’espècies desconegudes. Així presentem la somereta de Montsant (Luciapomaresius panteli), espècie endèmica de prats i brolles de la serra i que va ser redescoberta fa pocs anys. Un tret característic d’aquest grup d’animals és la capacitat d’adaptació específica a un medi en particular, com els insectes cavernícoles endèmics (Pseudosinella tarraconenses ssp tarraconenses, Anillochlamys catalonicus i Duvialis berthae ssp berthae).
 
 

 

03 mai 2017
 

SUBVENCIONS EXCEPCIONALS DE LA DIPUTACIO DE TARRAGONA

SUBVENCIONS EXCEPCIONALS DE LA…

18 oct 2017
 

SUBVENCIONS DE DIPUTACIO DE TARRAGONA

Aquest any 2017, l'Ajuntament…

03 nov 2017
 

Exposició pública Contaminació Acústica

El passat dia 13…

03 nov 2017
 

CANVI D'APLICATIU DE PREGONS AL MÒBIL!!

Actualment tenim en marxa,…

24 nov 2017
 

RESTA DE SUBVENCIONS DIPUTACIO DE TARRAGONA

Aquest any 2017, l'Ajuntament…

16 feb 2018
 

CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Durant l'any 2017, l'Ajuntament…

26 mar 2018
 

CONCESSIÓ DEL PAM DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Concessió del Pla d'Acció…

Plaça del Priorat, 6 43361 La Morera de Montsant (Tarragona) T. 977.827.112 · F. 977.827.112 info@lamorerademontsant.org · www.lamorerademontsant.org · Avís legal